La gent que fem teatre acabem sempre descobrint una realitat més imaginativa que supera llargament qualsevol faula que puguem inventar-nos per delirant que aquesta sigui.

Possiblement M-7 Catalònia no pertany, doncs, totalment al món de la ficció, sinó que les condicions comencen a ser propícies perquè esdevingui alguna realitat semblant.

• La Ciència és el nou tòtem d’avui.
• Els vells representen un objecte molest que no té cabuda en les noves formes de vida.
• Nosaltres hem esdevingut els conserges del Mediterrani per guardar i entretenir les cases de vacances dels bàrbars instal·lades al voltant d’un mar que s’acosta cada dia més a un sanitari públic.
• Ells ens enlluernen i acompleixen encara amb llur progrés, amb la tècnica, la ciència, els filòsofs, economistes i polítics.
• A canvi, nosatres tenim l’etiqueta d’exòtics i folklòrics i les nostres angulades “característiques particulars” cada dia són menys particulars i més venudes com a “souvenir”.

Per tant, els Doctors Noguera Grau (XI 7781 B) i Plana River (BL 5432) tenen ja bona part dels elements per portar a terme la seva investigació i exhibir les seves teories en la conferència-demostració sobre el sector 7 del Mediterrani que ells troben ja quasi extingit, si no fos per quatre vells.

La perfecta, programada i profilàctica societat necessita de les nostres coses (aquelles que havien estat nostres) perquè els seus ciutadans “juguin” en les “àrees d’esplai social” reproduint aquelles irracionals i poc pràctiques formes de vida!!

No cal inquietar-se, perquè no han perdut el cap, es tracta d’una nova terapèutica d’equilibri social. Alguns segles abans Maria Antonieta Reina de França havia iniciat l’experiència construint-se un minipoblet en els jardins de Versalles. L’objectiu era poder “jugar” a pagesos amb els seus cortesans, això podria ser segons teoria de la Dra. Plana River “un auto-tractament psiquiàtric naturista” amb la diferència que aquesta vegada l’experiència no vol ser tan classista i s’adreça a tots els ciutadans sens distinció com ben clarament ho especifica l’informe “Wallace Müller”, ara bé, amb la rigorosa condició que la pràctica només es limiti en els apartats “d’oci i esplai social”.