Estrenada el 25 de juny de 2005 a Reus (Tarragona).
Es va representar fins el 4 de juny de 2006.
“Torna”: Quan una mercaderia que es ven no arriba exactament al pes demanat, allò que s’hi afegeix perquè acabi de fer el pes.
El 2 de març de 1974 Puig Antich i el polonès Heinz Chez morien executats a Barcelona i a Tarragona respectivament. Del primer se n’ha parlat molt i encara se’n continua parlant, donada la seva condició de polític. En canvi, Heinz Chez va morir com una rata, car estava marcat amb l’estigma de delinqüent comú. Tanmateix, la paradoxa rau en el fet que aquesta execució s’efectuà amb una finalitat política, constituint la “torna” de l’execució de Puig Antich, a fi de desorientar l’opinió pública predisposada a confondre fàcilment, en aquells moments, els termes d’activista polític i de delinqüent comú.
La patètica vida de Heinz Chez és gairebé misteriosa, fins i tot pels qui van poder tractar-lo íntimament. Segons llur testimoniatge, Heinz era un home enigmàtic, del qual en sabem molt poques coses. Ell mateix havia narrat la mort dels seus pares durant la guerra, quan tenia cinc anys, l’internament en un camp de nens alemany, el seu ofici de comediant de carrer per tal de guanyar-se la vida, el pas errívol i solitari a través de diversos països, fins el dia en què disparà mortalment sobre un guàrdia civil en un càmping de la província de Tarragona…
Ni abans ni després de l’execució no es donà a conèixer ningú com a família ni amic seu. Es tractava, sens dubte, d’un autèntic solitari que fou passat pel garrot vil sense saber-ne gairebé res sobre la seva persona i les seves accions (el seu nom és possible que sigui fals).
L’espectacle s’ha creat com una versió lliure sobre el tema, amb la finalitat essencial de salvar de l’oblit una entre tantes injustícies comeses en nom d’això que s’anomena justícia i que confia que la pols dels anys enterri els episodis obscurs. Malgrat la simplicitat en el tractament dels elements i la narrativa, algunes de les situacions són autènticament reals. No obstant, tampoc volem que sigui una tragèdia, sinó una gran comèdia de màscares, tal com devia ésser, la visió de Chez, tant dels fets, com de les persones que el voltaven, car hem de tenir en compte, que ell desconeixia la llengua, els costums, les lleis i els ritus judicials de l’Estat Espanyol.
(Text que figurava en el programa de mà de l’obra l’any 1977 i que va ser una peça fonamental per definir l’acusació del Tribunal Militar)
Crim d’estat
Passats 28 anys de l’estrena de La Torna i les incidències que l’obra va provocar, es fa avui difícil imaginar-se tots aquells esdeveniments sense tenir amb compte que llavors Espanya començava tot just a sorgir de l’obscurantisme, i es trobava enfrontada a fortes pressions dels sectors ultradretans. El fet que alguns protagonistes de l’obra, com l’exèrcit i els cossos de seguretat, es mantinguessin encara fidels als principis franquistes, va resultar determinant en les accions judicials promogudes contra els membres d’Els Joglars a través d’un tribunal militar. El mateix aparell jurídic militar que condemna a Heinz Chez, caigué sobre nosaltres amb tota la desmesura venjativa que suposava empresonar i jutjar uns comediants en un consell de guerra.
És evident que avui, entre les funcions de l’Exèrcit i la Guàrdia Civil, no hi figura el control polític ni la repressió dels ciutadans. La reputació actual d’aquests estaments els converteix ara en garants del sistema democràtic. No obstant, a finals del 1977 i malgrat la desaparició del dictador, l’automatisme militar de submissió al Règim continuava intacte, ja que cap de les seves estructures havia estat modificada pels nous dirigents. En aquest sentit, i per retratar fidelment l’ànim d’aquells moments, el muntatge actual de l’obra, incorpora sense variacions significatives les principals situacions dramàtiques. En aquestes escenes, es satiritzava cruament uns estaments militars deshonorats per l’indigne vassallatge a un règim criminal que va executar un home, encobrint així, obscurs interessos polítics.
A través de les investigacions del periodista Raúl M. Riebenbauer, sabem avui que el nom Heinz Chez era fals, i que tampoc es tractava d’un indigent polonès sense família. Es deia Georg Welzel, era ciutadà de l’Alemanya de l’est on hi tenia la mare, dos germans, una dona i tres fills. Uns fets, ocultats pel tribunal militar que el condemna a mort, i que sols per aquesta omissió, va demostrar el seu menyspreu a l’honor i la justícia.
Si l’obra tingué tot el sentit tres anys desprès de l’execució de Georg, ara reprèn una nova significació a la llum dels nous descobriments que mostren amb major claredat, el que en definitiva, no va ser altre cosa que un crim d’estat.
Albert Boadella
Elies Barberà
Marta López
Marta Fernández
Josuè Guash
Guillem Motos
Lluís Olivé
Pau Sastre
Jaume Bernet
Javier Villena
Dramatúrgia, direcció i espai escènic: Albert Boadella
Direcció: Lluís Elias
Vestuari: Els Joglars
Il.luminació: Bernat Jansà
Màscares: Anna Rottier
Ajudants de direcció: Marc Angelet, Francesc Márquez
Caracterizació: Toni Santos
Regidoria: Vanessa Álvarez
Sastressa i ajudant de vestuari: Jessica Casado
Maquinista: Marc Sánchez
Técnics d’il.luminació: Bernat Jansà, Sergio Lobaco
Construcció de l’escenografía: EL TELER
Confecció de vestuari: ATUENDO
Maquillatge i perruqueria: PELUQUERÍA SANTOS
Direcció de producció: Amparo Martínez
Producció executiva: Taia Brenlle
Direcció tècnica: Miguel Montes
Producció: Raquel Doroño
Publicitat: PUBLIESPEC
Disseny gràfic: SSB
Una coproducció de:
Amb la col.laboració de:
Máscaras y fantoches sangrientos
20 de abril de 2006
El Mundo S.XXI.Teatro Bellas Artes, Madrid. Javier Villan
Todo es una farsa, una mascarada llevada a cabo con un ritmo trepidante, un dominio corporal ejemplar y una escenografía pobre pero eficacísima.
Página siguiente
25 de marzo de 2006
El Correo.Teatro Soacial de Basauri, XXIX Jornadas de Eibar. Pedro Barea
La torna de la torna rezuma la singularísima personalidad de Boadella, sus caústicas caricaturas, su implacable incorrección, y su provocadora voluntad de juego.
Los mecanismos de la venganza
13 de enero de 2006
Málaga Hoy.Teatro Alameda. XXIII Festival Internacional de Málaga. Pablo Bujalance
Lo realmente novedoso de La torna de la torna es su condición de venganza ejecutada con delicia por sus protagonistas, y representada en el papel del militar retirado y paranoico. La historia reciente del teatro español no conoce un caso semejante, en el que una compañía recupera una obra condenada para condenar a quienes impusieron su poder para prohibirla, incluso para encerrar a sus artífices. (...) La idea de que sin el teatro seríamos monos zancudos tiene su aval en La torna de la torna.
Curiosa reposición
18 de diciembre de 2005
Córdoba. Gran Teatro de Córdoba. Miguel Ángel de Abajo
Toda la función manifiesta la sabiduría escénica de Albert Boadella, quie, con un sentido desbordante del ritmo y fecunda imaginación, dirige actores, desarrolla situaciones e intercala gags.
"El teatro de hoy se ha vuelto muy sofisticado, de diseño"
16 de deciembre de 2005
Diario de Córdoba. Immaculada Sánchez
Entrevista a Albert Boadella
Remembranza de un suceso
23 de octubre de 2005
ABC. Sevilla. Julio Martínez Velasco
La torna de la torna basa toda su fuerza dramática en la palabra; es el más claro ejemplo de teatro de texto cerrado. (...) Por supuesto -faltaría más- que la disciplina actoral es excelente, como siempre.
Boadella ajusta cuentas con los militares
2 de setembre de 2005
El País - Jacinto Antón
El Público del Teatro Romea rcibe con entusiastas aplausos La torna de la torna
Boadella regresa al lugar del crimen con la sátira que le costó la cárcel en 1977
27 de juny de 2005
El Mundo. Matías Nespolo
Un consejo de guerra y una fuga legendaria
27 de juny de 2005
El Mundo - Javier Villan
BOADELLA CIERRA EL CÍRCULO CON "LA TORNA DE LA TORNA"
El Teatre Bartrina de Reus volvió a acoger la obra 28 años después de su veto
27 de junio de 2005
El Periódico. Roger Pascual. Reus
El montaje estuvo a la altura de la expectación creada. La obra, culminación del taller que Boadella ha realizado con los alumnos de cuarto curso del Institut del Teatre, sigue fiel a su estructura, aunque con algunos retoques, la mayoría motivados por las revelaciones sobre la identidad de Chez que el periodista Raúl M. Riebenbauer ha plasmado en el libro El silencio de Georg. La verdadera historia de Heins Chez. Riebenbauer, que asistió al preestreno, contó como, en realidad, Chez se llamaba Georg Welzel y no era un apátrida de origen polaco sino alemán de la RDA, un delincuente común,"obsesionado por la libertad", con mujer e hijos. Pese a que el régimen franquista lo sabía, prefirieron ocultarlo para no comprometer las recién iniciadas relaciones diplomáticas con Alemania Oriental.
El escritor considera que tanto su investigación -que definió como "un proceso de exorcismo"- como la revisión de La torna "devuelven la identidad a una persona cuya vida ha sido utilizada". Y es que, como le confesó uno de los miembros del tribunal militar, "había una decisión clara de ejecutar a Puig Antich y era mejor no ejecutarlo solo".
(...)"Es curioso que muchas cosas que tuvimos que inventarnos terminaran siendo reales", afirmó Boadella, que destacó que las revelaciones de Riebenbauer demostrarán que "lo que creíamos que había sido una clásica chapuza nacional resultó ser un crimen de Estado".
El dramaturgo defendió el regreso de La torna, "el primer acto público de la democracia" para la compañía, como "un intento de hacer comprensible el clima de aquella época a las generaciones que no la vivieron".
BOADELLA REVISA "LA TORNA" A TRAVÉS DE UNOS VIEJOS MILITARES EN UN GERIÁTRICO
31 de mayo de 2005
El País. Jacinto Antón. Barcelona
Daniel Martínez, Albert Boadella, Calixte Bieito, Carles Ruiz i Raimon Àvila
Casi 30 años después de su estreno, de su prohibición y del juicio contra los artistas que la realizaron, regresa La torna (1977), la legendaria obra de Albert Boadella y Els Joglars que desató las iras del estamento militar y significó uno de los episodios más lamentables de la transición. El espectáculo vuelve a ponerlo en pie Boadella, aunque no con su compañía, sino con alumnos del último curso de interpretación del Institut del Teatre. El montaje, con el título La torna de la torna, dará el salto al mundo profesional y se podrá ver en Reus el 25 de junio para estrenarse oficialmente el 1 de septiembre en el Romea. Boadella contextualiza la pieza a través de unos viejos militares en un geriátrico.
Boadella explicó ayer al presentar el espectáculo que coloca a esos viejos militares, "los mismos implicados en el caso", a los que en sueños se les aparecen escenas de La torna, para mostrar al público de hoy cómo eran los uniformados de entonces, tan diferentes de los de ahora, que "hacen de hermanistas de la caridad en Afganistán y Kosovo, de ONG". El espectáculo, pues, señaló, conserva las escenas "míticas" de La torna, que "están todas", pero no es exactamente lo mismo, sino que se le añaden alrededor otras situaciones para contextualizar, en la consideración de que "mucha gente que verá el espectáculo no había nacido en época de Franco o eran muy pequeños. Boadella, en todo caso, opina que la obra, "una sátira feroz", no ha perdido un ápice de su causticidad. (...)
Boadella grantizó que pese a surgir de un taller académico -dirigido por él-, La torna de la torna será un espectáculo de absoluta solvencia profesional y "aunque no sea de Els Joglars, llevará la marca de la casa". Además, aseguró: "Estará tan bien hecha como La torna de 1977". Consciente, dijo, de que se va a juzgar el montaje como si fuera de su compañía, Boadella ha trabajado a fondo con los estudiantes de cuarto curso del Institut del Teatre que interpretan el remake teatral, a los que ha llevado al centro de Els Joglars en Pruit. El director ha añadido dos actores profesionales al grupo.(...)
Boadella recordó las muchas vinculaciones de Els Joglars con el Romea, donde debían representar La torna aquel 1977. El espectáculo hizo 40 representaciones, pero no llegó a Barcelona. En el teatro Bartrina de Reus se dio la última función. "El capitán general llamó para prohibirnos actuar", rememoró; "pero yo le dije que por teléfono no podía estar seguro de que fuera él en realidad y no, por ejemplo, el papa de Roma. A las 48 horas lo supe perfectamente".